Resum de la temporada CBMS 2024

El 2024 a la xarxa CBMS s’han detectat 182 espècies i s’han comptat 238.928 papallones. Les més abundants són algunes de generalistes com la blanqueta de la col (Pieris rapae) amb 32.914 exemplars (el 13,78 % del total), la bruna de bosc (Pararge aegeria) amb 15.774 exemplars (6,60%) o l’escac ibèric (Melanargia lachesis) amb 11.655 exemplars (4,88%).

A l’altre cantó hi ha 16 espècies de les que se n’han se n’han comptat menys de 5 exemplars, entre les moltes espècies rares que hi ha a casa nostra. Concretament, quatre d’aquestes espècies tenen solament un exemplar comptat a la xarxa el 2024: blaveta de l’espantallops (Iolana debilitata), muntanyesa llisa (Erebia manto), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose) i sageta petita (Gegenes pumilio).

Enguany s’han detectat 2 noves espècies a la xarxa gràcies al nou itinerari de Covil (252) al Pallars Sobirà ubicat a 2.500 metres d'alçada que recull dades de moltes papallones d’ambients alpins, poc mostrejats a casa nostra. Celebrem que per primera vegada incorporem dades del blavet de glacera (Agriades glandon) (Figura 1) i de la muntanyesa puntejada (Erebia pandrose).

Figura 1. Exemplar de blavet de glacera (Agriades glandon). Autor: Andreu Ubach.

El CBMS ha arribat el 2024 a la seva 31ª temporada afrontant un increment notable en el número d'estacions de la xarxa, amb un total de 175 itineraris funcionant de forma complerta. Destaca la incorporació de 12 nous itineraris a la base de dades del CBMS, alguns en zones amb baixa densitat de dades, tals com el Muntanya d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Campelles i Serra de la Canya, al Ripollès, o el Barranc de Sant Joan, a la Serra de Montsant (vegeu figura 2). A banda, alguns itineraris que portaven anys al projecte han hagut d’abandonar-lo per motius particulars.

Figura 2: Mapa on s’observa la incorporació de 12 nous itineraris a la base de dades del CBMS, alguns en zones amb baixa densitat de dades, tals com el Muntanya d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Campelles i Serra de la Canya, al Ripollès, o el Barranc de Sant Joan, a la Serra de Montsant.

2023-2024: petit repunt en abundància però extincions locals generalitzades

El 2024 s’ha detectat un repunt a l’estat de les papallones catalanes, trencant el patró dels tres anys consecutius de sequera que havien afectat moltes espècies. En termes generals un 52% de les espècies han incrementat i un 48% han tingut una davallada. Comparant les dades absolutes amb estacions que s’han fet els dos anys, hi ha hagut un increment d’abundància del 8% (215.000 contra 199.000). Cal tenir en compte que aquests valors són relatius a la sèrie temporal i el moment en què ens trobem, i moltes de les espècies han incrementat lleugerament respecte valors molt baixos als quals van arribar durant les temporades 2022 i 2023.

Canvis poblacionals

Les peculiaritats meteorològiques de les dues darreres temporades (2023 i 2024) han afectat les espècies en una direcció o una altra segons la seva fenologia i els seus cicles biològics. Per exemple, la pluja primaveral ha afectat positivament moltes de les papallones que volen durant l’estiu i que tenen cicles polivoltins (amb vàries generacions consecutives). En canvi, moltes de les que volen durant la primavera es desenvolupen com a larves l’any anterior, cosa que suposa que l’aliment del qual depenen es va veure molt negativament afectat per la greu sequera acumulada de 2023. La blaveta de la farigola (Pseudophilotes panoptes) n’és un clar exemple, però també altres com l’aurora (Anthocharis cardamines) o la nimfa dorment (Nymphalis polychloros), els exemplars adults de la qual ja havien nascut a mitjan 2023 i s’havien posat a hibernar. L’espècie que ha tingut la davallada més forta aquesta darrera temporada ha estat el blavet argiu (Plebejus argus), que fa fortes oscil·lacions i que porta 3 anys consecutius amb una davallada poblacional. 

A l’altre cantó, entre les espècies que els ha anat millor el 2024 trobem algunes de les que hibernen com adultes però que habitualment tenen comptatges més elevats a l’estiu, com a resultat de la nova generació que es desenvolupa durant la primavera. La cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), la papallona del lledoner (Libythea celtis) o la papallona de la c-blanca (Polygonia c-album) en són exemples. També li ha anat molt bé al damer de prats (Melitaea partenoides), una de les úniques espècies d’ambients oberts a casa nostra que es troba en increment poblacional, i a alguna especialista com la cuetes del melgó (Cupido argiades), que es troba justament en declivi generalitzat. 

Extincions locals

L’any 2024 s’han constatat a més a més un total de 210 noves extincions locals a la xarxa CBMS, d’un total de 495 extincions registrades al llarg del projecte. Això suposa un increment notable respecte l’any anterior, on les 289 extincions detectades suposaven una taxa de 2,8 extincions/itinerari. Així doncs, al 2024 aquesta xifra s’ha gairebé duplicat, arribant-se a 4,4 extincions/itinerari. Considerem una població extinta quan l’espècie fa almenys 4 anys que no apareix en un itinerari després de ser-hi present durant un mínim de 4 anys (calen per tant 8 anys per a determinar-ho). 

Aquests valors disparats sens dubte porten incorporat un efecte retardat, ja que es relacionen amb declivis soferts als darrers anys i amb poblacions que es van deixar de detectar als itineraris a partir de l’any 2021. Concretament, 5 espècies han sofert aquest any 9 o més extincions locals. Encapçala la llista el cupido menut (Cupido minimus) amb 14 extincions, seguit de l’argentada de punts vermells (Fabriciana adippe) amb 10 extincions, la perlada de l’esbarzer (Brenthis daphne) amb 10 extincions, la donzella violeta (Boloria dia) amb 10 extincions i el dard de taques blanques (Hesperia comma) amb 9 extincions. 

Canvis per regions climàtiques

El patró de canvis poblacionals es manté força estable a les diferents regions climàtiques. A la regió alpina i subalpina, 60 espècies (49%) han davallat i 61 (51%) han incrementat,. A la regió mediterrània humida, 68 espècies (59%) han incrementat i 47 (41%) han davallat. A la regió mediterrània àrida, d’un total de 51 espècies, 25 han incrementat (49%) i 26 (51%) han davallat. 

Davallades. A la regió subalpina també destaca una gran davallada de la marroneta de l’alzina (Satyrium esculi), i del daurat de punta negra (Thymelicus lineola). A la regió mediterrània humida el damer dels conillets (Melitaea deione) i la donzella violeta (Boloria dia) es troben entre les espècies que han patit les pitjors davallades, encara que a la que li ha anat pitjor en aquesta zona és precisament el damer dels prats (Melitaea parthenoides), que en el còmput global queda compensada per un increment notable a la regió subalpina. A la regió mediterrània àrida, han davallat algunes espècies d’ambients oberts com la bruna de prat (Maniola jurtina) o el blavet argiu (Plebejus argus), a més d’altres de generalistes com el coure comú (Lycaena phlaeas).

Increments. A la regió subalpina, a banda del damer dels prats (Melitaea parthenoides), destaca un increment notable del faune gran (Hipparchia fagi) i un repunt d’algunes espècies de mollera com la muntanyesa de mollera (Erebia oeme), que havien tingut una forta davallada el 2023. A la regió mediterrània destaca un increment de blanca de la col (Pieris brassicae), de la cleòpatra (Gonepteryx cleopatra) i del faune gran (Hipparchia fagi), entre d’altres. Finalment, espècies com la papallona tigre (Danaus chryssippus) han vist incrementades les seves poblacions a la regió àrida, així com també algunes de comunes com la bruixa (Brintesia circe) i la papallona del lledoner (Libythea celtis).

31 anys de dades: les tendències de les papallones catalanes

En conjunt, les dades mostren un repunt respecte als dos anys anteriors però es mantenen entre els 5 pitjors anys de la sèrie temporal del CBMS. 

L’any 2024 s’han calculat tendències per a un total de 145 espècies. A nivell general s’observen 68 espècies (el 56,55%) en regressió moderada o forta, 15 espècies (el 10,34%) en increment moderat o fort, 33 (el 22,75%) en situació estable i 15 (un 1,34%) amb una tendència incerta. En conjunt, les tendències tenen sentit negatiu en 113 espècies (el 77,9% dels casos) i positiu en 32 (el 2,1%). Les espècies que han tingut una pitjor tendència global són la blaveta fistonada (Polyommatus daphnis), la formiguera gran (Phengaris arion) i la teranyina (Araschnia levana). A l’altre cantó les que han tingut un major increment són el damer de prats (Melitaea parthenoides), la sageta negra (Gegenes nostrodamus) i el blavet argius (Plebejus argus). 

Els darrers 10 anys són en canvi 24 (17%) les espècies que han tingut un increment moderat o fort, mentre que 47 (32,4%) les que es troben en regressió. Això va acompanyat d’un grau molt més elevat d’incertesa, i és que 61 espècies (el 42%) es troben en aquesta categoria. Entre les espècies que han tingut un pitjor declivi els darrers 10 anys es repeteixen la teranyina i la blaveta de ratlla blanca, però s’hi afegeixen el brocat variable (Euphydryas aurinia) i la marroneta de vellut (Polyommatus ripartii), aquesta darrera sent l’espècie que va tenir un pitjor declivi entre 2022 i 2023. En canvi, a més de la sageta negra i el damer de prats, es troben també en increment la papallona tigre (Danaus chrysippus) i la papallona de la prímula (Hamearis lucina).

Aquests percentatges varien segons la regió climàtica. Des del 2020 el CBMS calcula les tendències separant les poblacions de la zona alpina i subalpina, la zona mediterrània humida i la zona mediterrània àrida. Les espècies amb pocs anys de dades són en general les que es troben en una situació incerta, per la qual cosa a mesura que s’incorporen noves espècies més s’engruixeix el percentatge d’espècies en aquesta categoria. Podeu explorar els resultats per a cada espècie a la web del CBMS.

Resum de la temporada CBMS 2024 a les Illes Balears 

Les Illes Balears estan incloses en els còmputs globals i en els de la regió mediterrània àrida, però també se’n fa una tendència pròpia donat que la dinàmica poblacional que moltes espècies segueixen a les illes pot ser diferent de la que hi ha al continent. D’entre les 20 espècies amb tendència calculada per a les Balears, les que més han davallat als darrers 10 anys són espècies sedentàries com la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), la moreneta meridional (Aricia cramera) o la bruna de prat (Maniola jurtina). En canvi, les que més han augmentat són espècies migradores com la pòntia comuna (Pontia daplidice) o generalistes com la blaveta de l’heura (Celastrina argiolus).

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers