Quins són els factors que afecten la supervivència i dispersió de la papallona de la c blanca en un hàbitat forestal d’alta muntanya?

L’estiu de 2021 es va dur a terme un treball de captura, marcatge, solta i recaptura (MRR) en una població de la papallona de la c-blanca, Polygonia c-album, a la finca del Catllar (Ripollès). El treball es va fer com a part de les pràctiques de grau de Marina Alba (col·laboradora del CBMS) i José Capitán. De dilluns a dijous de cada setmana entre el 21 de juliol i el 20 d’agost, es van intentar capturar i marcar tots els individus de P. c-album que visitaven les inflorescències del card Cirsium eriophorum, a la zona de prats del Pletó i les Cabanes, a 1450 m d’altitud. Aquest card, que és molt abundant en les zones de pastura de la vall, és atacat per l’escarabat Larinus sturnus, la qual cosa provoca la producció d’exsudats que atrauen fortament diverses espècies de papallones. Les captures es feien al llarg de dues sessions cada dia, una al matí i una a la tarda.

Durant el treball de camp va ser possible capturar, marcar i alliberar 88 individus. Cada individu es va sexar i es va estimar la seva edat segons la seva condició alar (des d'1, per individus acabats d’emergir, fins a 5, pels individus molt gastats i vells). Així mateix, es van enregistrar diferents paràmetres ambientals.

Percentatge del nombre de recaptures Polygonia c-album per sexe en l'àrea d'estudi El Catllar.

La majoria dels exemplars capturats corresponien a la part final de la primera generació anual de l’espècie. Un 65% dels exemplars capturats no es van tornar a detectar a la zona, molt possiblement a causa de la dispersió a altres zones de la vall. Dels exemplars recapturats, el nombre de recaptures múltiples (és a dir, exemplars recapturats en diverses ocasions) va ser més alt a les femelles que als mascles. Destaca una femella que es va capturar en fins a 8 ocasions. La taxa de recaptura és major en femelles que en mascles, un fet poc habitual en estudis de papallones, es relaciona amb el comportament territorial dels mascles, que diàriament es desplacen seguint els marges boscosos on, a primera hora de la tarda, hi estableixen territoris.

Mitjançant un model de captura/recaptura es van poder estimar diferents paràmetres demogràfics per a aquesta població de la papallona de la c blanca. Per exemple, es va estimar una taxa de supervivència diària de 0,87 per a les femelles i de 0,92 per als mascles, i es va estimar una longevitat dels adults d’entre 2-3 setmanes. També es va poder constatar la dispersió de diversos individus entre les dues localitats mostrejades (separades per una distància de 200 m), i es va comprovar que aquesta dispersió era més alta els dies amb poc o gens de vent.

Aquest treball suposa un dels pocs estudis MRR fet amb una espècie de papallona molt mòbil, i l’únic de què tenim coneixement fet amb P. c-album. Tot i les limitacions associades a aquesta metodologia (sobretot perquè requereix una feina molt intensiva i difícil d’assumir), cal destacar que aporta dades sobre comportament i sobre l’ecologia de les papallones que no es poden aconseguir d’una altra manera. 

La referència completa de l’article és:

Oro, D., Stefanescu, C., Alba, M., Capitán, J., Ubach, A., Genovart, M. (2023). Factors affecting survival and dispersal of the comma butterfly in a high mountain deciduous forest habitat. Animal Biodiversity and Conservation, 46.1: 1-11. Doi: 10.32800/abc.2023.46.0001

L'autora de la fotografia de la portada és Clàudia Pla-Narbona.

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers