Publicat un article sobre la dinàmica de les xarxes de pol·linitzadors, basat en dades del CBMS

L’article, liderat per Jens M. Olesen (Universitat d’Aarhus, Dinamarca), i signat també per Constantí Stefanescu (Museu de Granollers-Ciències Naturals) i Anna Traveset (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats), ha estat publicat a la revista internacional PLoSONE i aprofundeix en la dinàmica de les interaccions entre les flors i les papallones que les visiten en una localitat del Montseny. Aquest treball s’emmarca en la línia de recerca sobre mutualismes entre plantes i papallones que es duu a terme des de l’àrea de lepidòpters del Museu.


El treball es basa en una base de dades única per la seva extensió en el temps (12 anys), que recull 1134 interaccions entre 87 espècies de papallones i 109 espècies de plantes enregistrades durant els mostratges del CBMS a la localitat del Puig (Sant Marçal, Montseny). Cada interacció equival a una visita d’una espècie de papallona a una espècie de planta en la recerca de nèctar. Aquest tipus d’interacció representa un mutualisme, perquè tant la planta com el insecte en surten beneficiats: el insecte n’obté aliment (nèctar) i, alhora, afavoreix la pol·linització de la flor ja que transporta grans de pol·len al seu cos.

Aplicant mètodes d’anàlisi sofisticats utilitzats en l’estudi de les xarxes ecològiques i socials, l’estudi descriu les característiques bàsiques d’aquesta xarxa tròfica i aprofundeix en la dinàmica temporal i els canvis que experimenta al llarg del temps. La troballa més remarcable és que, paradoxalment, la gran estabilitat global en el funcionament del sistema s’aconsegueix a partir d’una alta inestabilitat temporal de les parts que el componen. Per exemple, durant els 12 anys pràcticament no es van observar canvis pel que fa al nombre d’espècies de papallones, plantes i número d’interaccions enregistrades en aquesta comunitat, ni tampoc en el nivell de connectivitat de la xarxa (el percentatge d’interaccions observades respecte el total de les possibles, que es va mantenir sempre al voltant del 10%). En canvi, un percentatge molt elevat de les interaccions es renoven anualment: més de la meitat de les espècies de plantes, un terç de les espècies de papallones i fins a més d’un 75% de les interaccions desapareixen o apareixen com a noves en el sistema d’un any per l’altre. Aquesta gran inestabilitat s’explica tant per un elevat “turnover” de les espècies més rares (p. ex. espècies que apareixen a la zona tot i que no arriben a establir-s’hi permanentment), com per una reordenació de les interaccions entre els elements que dominen el sistema (les espècies més comunes i persistents de plantes i papallones).

Aquest és possiblement el primer estudi que analitza la dinàmica d’una xarxa tròfica complexa a llarg termini. Caldrà veure si aquesta coexistència d’una gran estabilitat global del sistema amb una forta inestabilitat de les parts que el componen és una característica general d’aquest tipus de xarxes ecològiques.

Olesen, J.M., Stefanescu, C. & Traveset, A., 2011. Strong, long-term dynamics in an ecological network. PLoS ONE 6(11): e26455.

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers