L’hàbitat i l’estacionalitat determinen la resposta de les papallones a l’increment de les temperatures a Menorca

La investigació liderada per Pau Colom (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats) i Constantí Stefanescu (Museu de Ciències Naturals de Granollers) i amb la col·laboració d'Anna Traveset (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats) i David Carreras (Observatori Socioambiental de Menorca), ha sigut recentment publicada a la revista Ecological Entomology.

Les dades que proporciona el CBMS són idònies per investigar com el canvi climàtic està afectant les espècies. En aquest cas, els investigadors han utilitzat les dades de Menorca on enguany es compleixen els 20 anys de seguiment. El cas de Menorca és realment interessant ja que en una illa petita i d’escassa orografia la capacitat de les espècies a respondre a condicions adverses com les que genera l’escalfament global es veu limitada.

Com a organismes ectoterms, les papallones es veuen estretament condicionades per la temperatura ambiental. En aquest treball, concretament, s’ha analitzat l’efecte de la temperatura en la fenologia i la dinàmica poblacional de les 16 espècies més abundants de Menorca. A més, s’ha testat si la resposta fenològica i poblacional de les espècies es veu condicionada per factors com l’hàbitat o l’estacionalitat.

Els resultats del treball mostren que primaveres més càlides suposen avançaments marcats i generalitzats en l’emergència de les papallones adultes. En canvi, l’increment de la temperatura estival té un efecte menor o absent en la fenologia de les espècies i generacions estivals. Per altra banda, l’abundància de papallones es veu més determinada per les temperatures estivals. L’augment de la temperatura en els mesos estivals suposa reduccions poblacionals generalitzades, mentre que a la primavera la temperatura suposa efectes molt variables.

Totes aquestes respostes es veuen modulades per l’hàbitat on es troben les poblacions. En hàbitats més oberts i costaners l’efecte de l’escalfament global sobre les papallones és major que en hàbitats més tancats i forestals. A més, s’han observat respostes molt remarcables de les poblacions del Barranc d’Algendar. Per una part, la fenologia de les poblacions del barranc es veu menys determinada per la variabilitat climàtica interanual. Per l'altra, la densitat poblacional de les papallones augmenta en estius més càlids en contraposició amb la tendència negativa observada a la resta de localitzacions. Els autors del treball suggereixen que l’augment de l’abundància de papallones en el barranc en estius més càlids es podria deure a la dispersió d’exemplars provinents d’altres indrets més àrids.

Es sabut que moltes espècies de papallones es dispersen cap altituds majors a l’estiu per evitar les elevades temperatures i escassetat de recursos que es donen a la terra baixa mediterrània. A Menorca, on les espècies no tenen aquesta possibilitat, la dispersió cap a barrancs amb temperatures més suaus i una major humitat podria ser un patró habitual. Aquesta troballa obre la porta a investigar si els barrancs de Menorca poden esdevenir refugis climàtics per les espècies, i per tant, constituir reservoris de biodiversitat en un context d'escalfament global.

Publicació original:

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers