Les xarxes del BMS s'expandeixen a la resta de l'estat espanyol

Ja fa temps que a diferents regions d'Espanya s'han començat a fer comptatges de papallones, aplicant la metodologia de transsectes que tots coneixem. Alguns exemples són els comptatges al País Basc (des de 2008 i actualment amb 27 transsectes), el de Sierra Nevada (des de 2008, amb 12 transsectes) i el del Parc Nacional de Doñana (des de 2005, amb 7 transsectes). En els darrers anys, s'han afegit noves iniciatives en àrees ben interessants, com els Picos d'Europa i Andalusia occidental.

L'abril de l'any passat, a proposta de Butterfly Conservation Europe, els responsables d'alguns d'aquests seguiments es van reunir al Palacio de Doñana per unificar els criteris del seguiment i per discutir la possibilitat de coordinar els diferents projectes en una sola xarxa espanyola del BMS. El coordinador del CBMS també hi va assistir, per assessorar sobre aspectes tècnics del funcionament del BMS i aportar la visió que ens dóna l'experiència catalana.

Una de les propostes que es va acordar va ser escriure un article monogràfic sobre el seguiment de ropalòcers i xarxes BMS a la revista Quercus, que és sens dubte la de més àmplia difusió en temes de natura al conjunt de l'estat espanyol. Aquest article monogràfic ha sortit recentment al número de gener de 2014; la revista Quercus la podreu trobar als principals quioscs i llibreries. L'article, de 10 pàgines, ha estat coordinat per Miguel L. Munguira, i hi participen els principals repsonsables de les diferents iniciatives abans esmentades. Introdueix els aspectes metodològics, explica el tipus d'informació que aporten aquests programes (tant en el marc local com en el continental), i presenta els diferents projectes de l'estat espanyol (inclòs, òbviament, el CBMS). Al final es fa una crida a tots aquells naturalistes espanyols que puguin estar interessats en afegir-se a les iniciatives existents o bé que vulguin crear-ne de noves, i es proposa la creació d'una xarxa de seguiment a nivell de tot l'Estat.

Pel que sabem, la resposta ha estat molt positiva i la possibilitat que properament es consolidi una xarxa espanyola del BMS està prenent molt cos. La idea és que la coordinació científica es centralitzi des de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC), i que Miguel L. Munguira assumeixi la coordinació tècnica des de la Universidad Autónoma de Madrid. Al febrer és previst fer una nova reunió per discutir els aspectes més tècnics del funcionament d'aquesta nova xarxa. El CBMS lògicament ja porta un llarg recorregut i continuarà funcionant de forma independent com a tal. Tot i així, estem molt contents de què un BMS espanyol pugui acabar sent una realitat: la ciència i les papallones no tenen fronteres, i les dades que es puguin recollir a altres indrets de la geografia espanyola es podran combinar amb les nostres per entendre els efectes del clima i dels canvis del paisatge sobre les poblacions de les papallones mditerrànies. Estem convençuts que les possibilitats d'interacció entre el CBMS i una futura xarxa espanyola del BMS són enormes i aportaran molt nous coneixements sobre l'ecologia d'aquests insectes.

Ja us anirem informant de com es desenvolupa aquesta nova xarxa nacional i aprofitem aquesta notícia per donar-li la benvinguda.

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers