La transhumància pirinenca afecta positivament plantes i insectes en un gradient altitudinal

Es publica un nou treball a Journal of Insect Conservation on s'explica els gradients espacials en biodiversitat de plantes i insectes en una vall del Pirineu Oriental, així com els efectes del sistema de maneig basat en la transhumància tradicional.

A l'Alt Ter s'ha efectuat un estudi experimental en una vall que compta amb un maneig tradicional per un ramat de 220 vaques que, provinents de l'Empordà, pasturen cada any l'estatge montà i subalpí durant poc més d'un mes entre juny i juliol, per després pujar a l'estatge alpí fins a l'octubre. En ella s'han seleccionat 20 parcel·les de 60x60 m de les que s'ha fet una exclusió de la pastura en 10 d'elles a partir de tancats. Aquestes s'han distribuït al llarg de l'estatge subalpí, entre 1300 i 2000 m d'altitud. A cada parcel·la s'ha estudiat la comunitat de plantes, papallones diürnes i llagostes.

S'han observat gradients altitudinals clars pel que fa als patrons de riquesa de plantes, papallones i llagostes, amb riqueses majors als fons de vall (que estan situats a alçades mitjanes). A més a més, s'han descrit altres factors biòtics i abiòtics que afecten aquests patrons. Una major riquesa de plantes es correlaciona amb una major riquesa de papallones, donada la cascada tròfica que s'estableix entre moltes espècies i les seves plantes nutrícies i l'ús de diverses fonts de nèctar. D'altra banda, el pendent de la vall es relaciona amb la riquesa de llagostes, donat que en vessants amb més pendent s'han format plantes amb estructures llenyoses que han permès oferir refugi a diferents espècies.

Dard Ros (Ochlodes sylvanus). Autoria: Andreu Ubach.

Pel que fa a els efectes de la pastura, s'ha detectat que la riquesa de plantes disminueix quan s'aplica el tractament de tancament, pel fet que unes poques herbes s'escampen a les parcel·les tancades sobre la resta en un context de competència exclusiva. Quan es té en compte una franja altitudinal més estreta, els resultats mostren com setmanes després que el ramat pugi a l'estatge alpí els prats es recuperen en l'àmbit de diversitat floral en un període encara productiu, cosa que és beneficiosa per la fauna de papallones diürnes. En les parcel·les pasturades la riquesa i abundància de papallones augmenta entre juliol i agost, cosa que no passa a les parcel·les on s'ha exclòs.

Els investigadors atribuïm aquests beneficis cap a la fauna d'insectes a un sistema de maneig tradicional que portat de forma sostinguda ha permès la recuperació dels prats any rere any, ajudant així al sosteniment de la biodiversitat. No obstant això, el context de canvi climàtic on moltes espècies estan tenint canvis altitudinals i fenològics pel que fa a la seva distribució, posa de manifest que els possibles canvis de maneig que s'efectuïn per adaptar la transhumància a la fenologia dels prats podrà afectar de forma negativa les espècies que no puguin adaptar-s'hi.

La investigació ha estat finançada gràcies a Apatura S.L., amb col·laboració d'investigadors de l'equip del CBMS del MCNG i de la UAB. Trobareu l'article sencer a:

Ubach, A., Guardiola, M., Oliver, X. et al. Spatial gradients and grazing effects of a transhumant herd on plants and insect herbivores in Pyrenean subalpine grasslands. J Insect Conserv (2023). https://doi.org/10.1007/s10841-023-00496-6

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers