Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

El risc de depredació d’una papallona migradora augmenta cap al sud al llarg d’un gradient latitudinal

Encara que les observacions directes de depredacions d’adults de la migradora dels cards (Vanessa cardui) són molt escasses, és força habitual trobar papallones amb signes evidents d’atacs fallits, a les quals els falten trossos a les ales (vegeu foto). Dins del marc dels estudis sobre l’ecologia de la migradora dels cards que duem a terme des del Museu de Ciències Naturals de Granollers, al llarg dels darrers anys hem obtingut mostres abundants d’adults de procedència diversa, que sovint mostraven aquests signes d’atacs fallits. El treball que es presenta utilitza tot aquest material per aprofundir en aquest fenomen i posar de manifest patrons geogràfics i ecològics en la depredació que pateixen els adults de la migradora dels cards.

L’estudi es basa en l’anàlisi de 2276 papallones capturades entre 2015 i 2023 en 3 regions ocupades per l’espècie durant el seu cicle migratori anual: Catalunya, Marroc i Senegal. Les papallones es van sexar i les seves ales es van conservar i fotografiar per a les mesures posteriors. De cada exemplar es va mesurar la mida de l’ala anterior i també, amb l’ajuda d’un processador d’imatges, la superfície que faltava de cada ala. L’histograma de pèrdua de la superfície alar mostrava una forta discontinuïtat entre la categoria 0-1% (60% dels exemplars) i la resta (que inclou casos extrems de fins a 40-50% de pèrdua de la superfície alar), de manera que es va considerar que la categoria amb una mínima pèrdua alar corresponia a un simple desgast (papallones no atacades) mentre que les següents categories denotaven intents de depredació fallits (papallones atacades). D’aquesta manera es va construir una variable binària, que va permetre testar la influència dels següents factors en la probabilitat de què una papallona fos atacada: la regió geogràfica, la mida, el sexe i el període de l’any. L’any i el desgast general de l’exemplar (categoritzat entre 1 i 5) es van utilitzar com a variables aleatòries en els models. Així mateix, es van repetir els models considerant llindars més restrictius del 5%, 10% i 15% de pèrdua de la superfície alar com a evidència d’un intent de depredació.

Els models estadístics indiquen que els dos factors que prediuen millor la taxa de depredació són (1) la regió geogràfica, essent el risc de depredació més alt al Marroc i al Senegal que no pas a Catalunya; i (2) la mida de la papallona, essent els exemplars de mida més gran més propensos a ser atacats. El sexe també entra com a una variable significativa en els models que utilitzaven un llindar més alt per classificar un exemplar com a atacat; en aquest casos, les femelles invariablement mostren un risc de depredació més alt que els mascles.

La troballa que el risc de depredació segueix un gradient latitudinal invers (que s’aprecia perfectament a la figura adjunta) és coherent amb la hipòtesi de què la intensitat de les interaccions biòtiques augmenta a mesura que ens desplacem cap a l’equador, en paral·lel a un augment de la biodiversitat a les latituds més baixes. En el cas de la migradora dels cards, el major risc de depredació cap a l’equador podria relacionar-se amb la major diversitat d’ocells insectívors, ja que tenim constància directa de què els ocells ataquen aquesta papallona (Stefanescu, 2024; Revista Catalana d’Ornitologia, 39: 21-28). Així, al Senegal hi ha pràcticament el doble d’espècies d’ocells insectívors que a Catalunya i al Marroc. Al Marroc, tot i haver un nombre d’espècies pràcticament igual que a Catalunya, destaca la major diversitat d’especialistes en la captura d’insectes al vol, com ara espècies dels gèneres Merops i Oenanthe. A part dels ocells, aquesta major diversitat cap a l’equador es tradueix també en una riquesa notablement més gran d’altres depredadors potencials que hem comprovat que ataquen la migradora dels cards, com ara pregadeus i llangardaixos, que també podrien haver contribuït al patró observat.

Per altra banda, que siguin les papallones més grosses les que pateixen un risc de predació més gran es pot explicar tant perquè els depredadors prefereixen preses de mida més gran (que són més profitoses) com perquè la mida creixent es relaciona molt probablement amb una disminució en la capacitat d’evasió dels exemplars. Això es deu al fet que el centre de gravetat de les papallones de mida més gran s’allunya del tòrax i es desplaça cap a l’abdomen, la qual cosa fa disminuir la seva maniobrabilitat.

Aquesta podria ser també part de l’explicació de per què les femelles pateixen major predació que els mascles, ja que la relació entre el pes del tòrax i l’abdomen disminueix en les femelles respecte als mascles. Altrament, el propi comportament de les femelles també hi pot contribuir, ja que el temps que destinen a l’ovoposició possiblement les converteix en més vulnerables que els mascles.

Els resultats que hem trobat podrien tenir implicacions importants en l’ecologia migratòria de la migradora dels cards. En efecte, les nostres dades suggereixen que el risc de depredació disminueix amb l’augment de la latitud. Si això es pogués confirmar per a les regions del centre i nord d’Europa, significaria que el moviment cap al nord que efectua l’espècie durant l’estiu podria anar acompanyat d’un augment de la taxa de creixement poblacional, amb el consegüent avantatge selectiu que suposaria aquest desplaçament.

Finalment, el treball també posa de manifest un compromís evolutiu interessant en relació a la mida dels exemplars. Per una banda, en principi esperaríem que l’augment de la mida de les papallones fos seleccionat positivament, tant perquè s’associa previsiblement a una major fecunditat com a una major capacitat migratòria (tal com passa amb la papallona monarca, per exemple). Però per l’altra, els nostres models indiquen molt clarament que una mida més gran de les papallones també significa un risc de predació més alt i, per tant, podria ser seleccionada negativament. Futurs estudis podrien ajudar a comprendre com es resol aquest conflicte.

Stefanescu, C., Pla-Narbona, C., Ubach, A., Jarrett, C., Renelies-Hamilton, J., Colom, P.

Podeu consultar i descarregar l'article gratuïtament a:

Ecography, 2024: e07308. DOI: 10.1111/ecog.07308

 



Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
[Web map] | [Notes legals] | Créditos

[Project in agreement with:]

En colaboración con: