20 anys de canvis en la biodiversitat d’ocells i papallones a la Regió Metropolitana de Barcelona

En els últims 20 anys, la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) ha tingut una estabilitat en les poblacions d’ocells, llevat dels que habiten espais oberts naturals. En contrast, les poblacions de papallones han experimentat un declivi, particularment en zones protegides, amb una pèrdua notable d’espècies especialistes. Ho expliquem en un nou treball publicat al Butlletí de la Institució d’Història Natural de Catalunya en col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia.

El treball analitza l’estat i la tendència de la biodiversitat a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) durant vint anys (2002- 2022), utilitzant dades estandarditzades dels ocells i les papallones , que són bioindicadors efectius dels canvis en hàbitats, ecosistemes i paisatges, en relació amb el grau de protecció legal, i proporciona així informació rellevant sobre l’eficàcia de la protecció d’espais naturals per a la conservació de la biodiversitat.

Tant ocells com papallones són grups considerats com a excel·lents bioindicadors dels canvis en els hàbitats. L’evolució dels hàbitats de la RMB o la gestió dels mateixos, té una relació directa amb les tendències poblacionals descrites i una gestió acurada dels espais oberts de la RMB podria contribuir a una recuperació de les espècies d’espais oberts, tant d’ocells com de papallones.

En els darrers 20 anys, les poblacions d’ocells a la RMB ha mantingut una tendència estable en quant a l’abundància a excepció dels ocells d’espais oberts naturals, mentre que les papallones han sofert una regressió significativa, especialment en els espais protegits. Les espècies pròpies de prats són les que han sofert una davallada més acusada, i es constata la pèrdua d’espècies especialistes per contra de les més generalistes, fet que segurament evidencia un deteriorament ecològic dels hàbitats.

Hi ha evidències que apunten a què el desenvolupament dels espais PEIN com a figura de conservació de biodiversitat no ha servit per evitar la davallada de les poblacions de papallones. En el cas dels ocells tampoc hi ha hagut una millora dins d’aquests espais PEIN. Aquesta dinàmica poblacional és similar a la que es produeix globalment a Catalunya i coincideix amb la protecció i desenvolupament de masses forestals per contra de prats i espais oberts. Cal remarcar, però, el paper del PEIN en el manteniment de la biodiversitat ja que moltes espècies només es troben actualment dins la xarxa d’espais protegits.

Una gestió acurada dels espais oberts de la RMB podria contribuir a una recuperació de les espècies d’espais oberts, tant d’ocells com de papallones. Cal tenir en compte que bona part d’aquestes espècies tenen una distribució marcadament mediterrània i, per tant, la nostra responsabilitat en la seva conservació es pot considerar major que sobre la que tenim en altres espècies que trobem a casa nostra en els límits de la seva distribució.

Podreu trobar l’article sencer a:

Mauri, J., Ubach, A., Herrando, S., Anton, M., Fusellas, M. i Stefanescu, C. 20 anys de canvis en la biodiversitat d’ocells i papallones a la Regió Metropolitana de Barcelona. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 88 (2): 33-47. 2024

Descarrega l'article: https://ichn.iec.cat/publicacions/butlleti-de-la-ichn-en-curs/

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers