Un article publicat a Ecosphere mostra la idoneïtat del CBMS per detectar l'afectació de la biodiversitat per les modificacions en les pràctiques agrícoles

Una investigació liderada per Marina Lee (col·laboradora del CBMS i responsable del seguiment a l'estació de Menàrguens), en la que col·laboren investigadors de la Universitat de Lleida, de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Museu de Ciències Naturals de Granollers, ha estat publicada recentment a la revista Ecosphere.

L'objectiu d'aquest treball és testar si les dades de seguiment que proporciona el CBMS tenen prou capacitat estadística per detectar diferències en les abundàncies de les poblacions de papallones lligades a diferències en el tipus de gestió dels hàbitats.

El treball analitza les dades d'abundància de 135 espècies de papallones en 29 itineraris del CBMS amb 10 o més anys de seguiment. S'han exclòs els ambients montans (per sobre dels 800 m d'altitud) i urbans (amb un 20% o més de la superfície ocupada per infraestructures). Els 29 itineraris seleccionats s'han agrupat en: 1) itineraris d'ambients agrícoles, on la cobertura de conreus i fruiterars supera el 40% de l'àrea en un buffer de 2 km al voltant de l'itinerari (n = 11), i 2) itineraris d'ambients més naturalitzats, on la cobertura d'aquests hàbitats es troba per sota d'un 20% (n = 18).

A partir de les densitats anuals de les papallones als dos tipus d'ambients, s'han construït 4 indicadors multiespecífics que agreguen: I) totes les espècies, II) 41 espècies típiques d'hàbitats oberts, III) 23 espècies amb forta mobilitat, i IV) 16 espècies considerades com indicadores d'herbassars a nivell europeu. També s'han construït indicadors específics per a 8 espècies comunes, molt ben representades en el conjunt dels itineraris.

S'ha hipotetitzat que les pertorbacions que comporten les pràctiques agrícoles en ambients intensius s'haurien de traduir en diferències en les abundàncies de les papallones respecte als ambients més naturalitzats. Aquesta hipòtesi s'ha testat comparant les mitjanes dels diferents indicadors entre els dos tipus de paisatges. Seguidament, s'ha calculat la capacitat relativa de detecció d'aquest test (DN), és a dir, quina magnitud del canvi poblacional respecte el grup control (considerat com l'ambient més naturalitzat) és necessària per obtenir diferències significatives tenint en compte la variabilitat de les dades i la mida mostral. Aquest paràmetre s'ha calculat tant en comparacions any a any, com en comparacions que agrupen les dades en intervals de 5, 10 i 15 anys.

Els resultats indiquen que la capacitat de detecció del test varia principalment en funció de la mida mostral i la variabilitat de les dades utilitzades per construir els diferents indicadors. Quan les comparacions es fan amb les dades agregades de 15 anys, el test és capaç de detectar diferències significatives relativament petites entre els dos grups de paisatges: en tots els indicadors multiespecífics i en dos d'específics (Lasiommata megera i Lycaena phlaeas) s'obtenen DN inferiors al 10%. En canvi, quan les comparacions es fan amb dades d'un sol any, el test només permet detectar diferències entre els dos tipus de paisatges si les mitjanes difereixen en un 30% o més. Únicament en dos indicadors multiespecífics (totes les espècies i les espècies mòbils) i en un sol indicador específic (Lasiommata megera) es manté aleshores una DN inferior al 30%.

El treball conclou que les dades que genera el CBMS són molt sensibles per a detectar els impactes que les pràctiques agrícoles provoquen sobre les poblacions de papallones, sempre i quan s'esculli un indicador i una resolució temporal adequats. Quan es comparen els grups amb les dades agregades d'una sèrie temporal de 15 anys, la DN del test se situa per sota del 25% (entre 6-20%) en els 12 indicadors escollits. Aquest valor suposa una capacitat de detecció relativa molt bona, tenint en compte que, per exemple, en avaluacions del risc dels conreus transgènics sobre els organismes no diana es consideren acceptables rangs de DN del 25-50%.

Aquesta capacitat tan notable del CBMS és possible gràcies a una mida mostral alta i a una variabilitat relativament baixa de les densitats de les espècies dins d'un mateix ambient. Quan les dades s'expressen amb una resolució anual, la DN augmenta notablement i només es manté per sota dels valors considerats acceptables en un número reduït d'indicadors. Des d'un punt de vista pràctic, el treball mostra que la xarxa de seguiment del CBMS pot ser utilitzada com una eina prou potent per monitoritzar canvis en la biodiversitat associats, per exemple, a mesures agroambientals que es puguin implementar en ambients agrícoles.


Referència completa i link a l'article original:

Lee, M.L., Comas, J., Stefanescu, C. & Albajés, R. (2020) The Catalan butterfly monitoring scheme has the capacity to detect effects of modifying agricultural practices. Ecosphere, 11: e03004.
 
Peu de foto. D'entre les espècies habituals als ambients agrícoles destaca la margenera comuna, Lasiommata megera. L'estudi situa aquesta espècie com la més indicada per detectar l'impacte negatiu de les pràctiques agrícoles intensives sobre les seves poblacions (foto: Xavier de Yzaguirre).

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers