Les condicions bioclimàtiques locals de les poblacions d’espècies determinen l’estabilitat de les comunitats de papallones a escala continental

Un tema central en ecologia és entendre quins factors afecten l'estabilitat de les comunitats, especialment, en el context actual de pèrdua de biodiversitat i de canvi climàtic. Aquest treball avalua si les condicions locals amb relació al rang tèrmic d'una espècie influeixen l'estabilitat de les comunitats de papallones a una escala continental.

El treball es basa en una anàlisi de 876 comunitats de papallones (que inclouen 157 espècies) monitorades en projectes BMS a Catalunya, UK i Finlàndia entre 1999 i 2017. En aquesta anàlisi, es testen una sèrie d'hipòtesis amb relació a anomalies tèrmiques i afectacions en les poblacions. L'objectiu, per tant, és poder entendre els mecanismes que afecten l'estabilitat de les comunitats, en particular: 1) Les espècies de papallones mostren respostes contràries en els extrems oposats del rang tèrmic que ocupen; 2) Les comunitats on predominen espècies que ocupen la part central del seu rang tèrmic tenen una major estabilitat.

Respostes hipotetitzades a anomalies de temperatura en cinc llocs a través d'un rang tèrmic
per a espècies que mostren diferents combinacions d'especialitat tèrmica i adaptació local.

Així mateix, també es testen dos mecanismes que podrien generar estabilitat a les comunitats. En primer lloc, s'hipotetitza que una major riquesa (d'espècies) genera més varietat de respostes a les anomalies tèrmiques i que aquesta asincronia poblacional dóna lloc a major estabilitat de la comunitat. En segon lloc, s'hipotetitza que una major mida poblacional dóna lloc a una major estabilitat.

Les anàlisis confirmen parcialment les dues primeres hipòtesis. Per una banda, les espècies que ocupen diferents extrems del seu rang tèrmic responen de forma diferent a les anomalies tèrmiques, encara que les respostes no són lineals i indiquen que les anomalies tèrmiques provoquen sobretot fortes davallades poblacionals als marges càlids de les espècies. A més, les poblacions són particularment sensibles a les anomalies positives, un resultat que suggereix que les onades de calor són les que tenen uns efectes més forts sobre la dinàmica poblacional de les papallones.

Per l'altra banda, les poblacions que ocupen la posició central del rang d'una espècie responen amb un canvi poblacional menor a una anomalia tèrmica que les que ocupen els extrems. Tot i això, l'estabilitat de les comunitats es veu només lleugerament afectada per la posició central de les espècies, possiblement perquè hi ha també altres factors abiòtics tant o més importants que la temperatura (p. ex. la precipitació). Finalment, es confirma que hi ha una major estabilitat en comunitats amb més espècies, i també en comunitats amb majors abundàncies poblacionals.

Referència completa de l'article i enllaç:

Evans, L.C., Melero, Y., Schmucki, R., Boersch-Supan, P.H., Brotons, Ll., Fontaine, C., Jiguet, F., Kuussaari, M., Massimino, D., Robinson, R.A., Roy, D.B., Schweiger, O., Settele, J., Stefanescu, C., van Turnhout, C.A.M., Oliver, T.H. (2022). Bioclimatic context of species’ populations determines community stability. Global Ecology and Biogeography. DOI:10.1111/geb.13527

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/geb.13527 

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers