La plasticitat fenològica de les papallones respecte al clima explica les seves tendències poblacionals

Recentment, l'àrea de recerca en lepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers, ha publicat un article a la revista Proceedings of the Royal Socienty London, que aprofundeix en els canvis fenològics que estan experimentant les papallones a la xarxa CBMS i com aquests canvis afecten l'abundància de les poblacions.

Per l'estudi s'han utilitzat dades de 59 localitats del CBMS a Catalunya i Andorra, on les poblacions han estat monitorades durant un mínim de 10 anys. Per cada localitat s'han calculat dades climàtiques per relacionar-les amb la fenologia. Concretament, s'han calculat les temperatures mitjanes mensuals per mitjà de models d'interpolació espacial a partir de dades de 3500 estacions meteorològiques de l'AEMET. S'han calculat les tendències en el temps per la temperatura mitjana anual i mensual de cada localitat.

Per cada població (n=553), espècie (n=51) i any (n=26, 1994-2019) de papallona s'ha estimat la seva fenologia anual com la data en què es va produir el pic d'abundància de la primera generació anual. De la mateixa manera, s'ha estimat l'abundància anual de les papallones a escala poblacional i en l'àmbit d'espècie. A partir d'aquestes estimes s'han calculat tendències fenològiques i d'abundància en el temps en cada cas.

A més s'ha estimat la plasticitat fenològica de les espècies com la relació entre la fenologia i la temperatura ambiental. Com més estreta és aquesta relació més plàstica és l'espècie.Finalment, s'han analitzat les tendències d'abundància de les espècies amb relació a (1) diferents trets ecològics de les espècies; (2) les tendències fenològiques en el temps; (3) la plasticitat fenològica.

Com a principals resultats destaquem que la temperatura ha augmentat més de mig grau de mitjana en els darrers 26 anys a les localitats de l'estudi. No obstant això, la temperatura mitjana ha disminuït en els mesos de febrer, març i maig, mesos que coincideixen amb una part important del període de desenvolupament de les fases immadures de moltes papallones. Aquest fet permetria explicar que menys d'un 10% de les espècies hagin avançat el seu període de vol durant quasi tres dècades d'escalfament climàtic.

Per altra banda, les papallones han sofert un alarmant declivi. Un 51% de les espècies analitzades han vist reduïda l'abundància de les seves poblacions, on les espècies més especialistes són les més afectades. A més, aquestes tendències semblen estar determinades per la sensibilitat fenològica de les espècies a la temperatura.

Les papallones que adapten més el seu període de vol a la temperatura, avançant o endarrerint més fortament la seva emergència en funció del clima, són les espècies que han patit tendències menys regressives. En canvi, aquelles espècies amb una menor resposta fenològica a la temperatura han sofert un declivi major.

La capacitat de les espècies d'adaptar el seu calendari biològic en funció del clima podria ser un tret adaptatiu que permetria a les papallones mantenir una major sincronització amb els seus recursos tròfics. Per exemple, avançant la seva aparició en anys càlids en què les plantes avancen la seva floració, les papallones aconseguiran mantenir la sincronització entre el seu pic d'abundància i el pic de floració de les plantes. D'altra banda, les espècies amb una menor capacitat d'avançar o endarrerir el moment del vol en funció del clima poden ser les més vulnerables i amenaçades pel canvi climàtic a causa de la pèrdua de sincronia amb les plantes de les quals depenen.

La referència completa de l’article i enllaç:

Colom, P., Ninyerola, M., Pons, X., Traveset, A., Stefanescu, C. (2022). Phenological sensitivity and seasonal variability explain climate-driven trends in Mediterranean butterflies. Proceedings of the Royal Society B, 20220251. DOI 10.1098/rspb.2022.0251

https://royalsocietypublishing.org/doi/full/10.1098/rspb.2022.0251

Imatge: Satyrium esculi

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers