La migració i la reproducció s'alternen en la papallona migradora dels cards, que segueix l'anomenat síndrome premigratori

Un article publicat a Animal Behaviour i liderat per investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers amb col·laboració amb la Universitat d’Estocolm, explora la relació entre el comportament reproductor i migratori d’una de les papallones més cosmopolites del Planeta.

La migradora dels cards (Vanessa cardui) és possiblement l'insecte que fa les migracions més llargues en tot el Planeta. Les papallones que veiem a Catalunya formen part d'un circuit migratori que abasta des del Nord d’Europa fins l’Àfrica tropical, en una successió de sis o més generacions.

Diferents estudis han permès entendre aspectes tan rellevants com l’orientació o les estratègies de vol durant la migració, però fins ara se sabia molt poca cosa sobre l’estratègia reproductiva. En aquest treball hem testat si la migradora dels cards segueix l'anomenat oogenesis-flight syndrome (síndrome premigratori), que planteja que la migració i la reproducció s’alternen com a estats fisiològics d’un individu. Aquesta estratègia, confirmada en alguns insectes però no en d'altres, postula que la migració es concentra durant la fase pre-reproductiva, i que la maduració sexual i l'aparellament tenen lloc un cop ja s'ha acomplert la migració.

Per investigar-ho, el treball analitza les dades de quasi 500 femelles que han estat capturades entre 2017-2019 en dues regions que constitueixen etapes successives de la ruta migratòria, el Marroc i Catalunya. I això s'ha fet en moments diferents, ja que aquestes regions actuen com a destinació de la migració o com a font de migradors segons sigui la primavera o la tardor. En cada femella es va estudiar l’estatus reproductiu (si s'havia aparellat i tenia restes d'espermatòfors, i quin era el desenvolupament del seu aparell reproductiu), i també quin era el contingut de les reserves lipídiques a l’abdomen (la font energètica principal durant la migració). A més, es va estimar l'edat a partir de la condició de les ales. Aquesta informació es va complementar amb experiments al laboratori per estimar les edats en què tenen lloc els aparellaments en mascles i femelles, i la fecunditat i longevitat.

Els resultats mostren diferències significatives en la freqüència d’individus aparellats segons la regió i moment de la recol·lecció. La migració es concentra en el relativament curt període prereproductiu, que és d'aproximadament una setmana, tant en mascles com en femelles. Per tant, la migradora dels cards mostra el síndrome premigratori. La migració segurament es pot fer majoritàriament sense necessitat d'alimentar-se, gràcies a les reserves lipídiques acumulades durant el desenvolupament larvari. Ara bé, si les condicions són poc favorables (per exemple a causa del mal temps o de vents contraris a la ruta de progressió), el viatge es pot allargar i aleshores es fan necessàries les aturades per recuperar reserves. Això podria explicar també la presència d'un petit percentatge de femelles migradores ja aparellades durant la part final de la ruta migratòria.

Els experiments han permès confirmar que la migradora dels cards, juntament amb l'atalanta (Vanessa atalanta), té fecunditats de més de 1000 ous, uns valors molt superiors als d'altres papallones diürnes. Això, juntament amb la capacitat per localitzar les plantes on té lloc la posta (tal com hem pogut confirmar amb les dades del Marroc), fa de la migradora dels cards una de les espècies de papallones amb més èxit ecològic.

Podeu consultar la publicació original a:

Timing of mating, reproductive status and resource availability in relation to migration in the painted lady butterfly.

Fotografia: Oriol Massana

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers