Els comptatges del CBMS l’any 2021

El 2021 la xarxa del CBMS ha sumat 20 itineraris nous i ha acabat l’any amb 205 estacions donades d’alta. S’han detectat 175 espècies i s’han comptat 172.886 papallones. Podeu explorar els resultats de cada itinerari a la web del CBMS.

D’entre els comptatges, destaquem l’aparició de dues espècies que són noves a la xarxa. La muntanyesa de primavera, espècie en perill d’extinció a Catalunya degut a una regressió del seu hàbitat, que ha aparegut en un itinerari al Prepirineu. L’altra el coure violeta, espècie no present a Catalunya però sí a Andorra. Aquesta papallona també es troba en perill d’extinció a nivell europeu i és, de fet, l’espècie més rara de la península Ibèrica.

Totes dues espècies es troben en perill d'extinció i per a protegir-ne les poblacions conegudes l’equip del CBMS opta per a ocultar la informació referent al mapa de distribució i els índexs d’abundància. Autor foto esquerra: Martí Franch. Autor foto dreta: Andreu Ubach

Enguany s’ha detectat una espècie nova per a les Illes Balears, no citada mai abans i que ha aparegut en el transsecte de Santa Catalina: la papallona de la c blanca. Santa Catalina té ja una sèrie de 17 anys de dades i es troba a la part nord-oriental de l'illa de Menorca. Es troba a poca distància del Parc Natural de S’Albufera des Grau i mostreja principalment una massa forestal d’alzina amb brolles i amb un mosaic agrícola.

A l’esquerra, papallona de la c blanca (Polygonia c-album) Autora: Erika Sanfidel, i a la dreta l’itinerari on s’ha trobat, Santa Catalina (Menorca).

En el conjunt del territori, les espècies més abundants dels comptatges d’enguany han estat les generalistes bruna de prat (Maniola jurtina), bruna de bosc (Pararge aegeria), blanqueta de la col (Pieris rapae) i escac ibèric (Melanargia lachesis). Per altra banda, hi ha hagut 4 espècies de les quals se n’ha comptat un sol exemplar, que són la blaveta alpina (Polyommatus eros), la donzella alpina (Boloria pales), la marbrada alpina (Euchloe simplonia) i la muntanyesa de primavera (Erebia epistygne).

El 2021: un any negre per a les papallones catalanes

L’any 2021 ha estat sec a gran part del territori, tant durant l’estiu com la primavera i part de la tardor i hivern. Els comptatges del BMS han patit l’efecte d’aquesta sequera continuada i podem parlar del pitjor any des que es tenen registres per a moltes espècies. Les dades del CBMS ha permès calcular la tendència general d’un total de 113 espècies. D’aquestes, 15 (13.2%) han tingut el seu pitjor any en tota la sèrie disponible, i 18 més (16%) el segon pitjor any.

La tendència general observada mostra uns patrons de declivi i increment similars des de fa uns quants anys. A nivell general s’observen 31 espècies (el 27.4% ) en regressió moderada o forta, 3 espècies (el 2.7%) en increment moderat, 30 (el 26.5%) en situació estable i 49 (el 43.4%) amb una tendència incerta. En conjunt, les tendències tenen sentit negatiu en 88 espècies (el 77.9% dels casos) i positiu en 25 (el 22.1%). Aquests percentatges varien segons la regió climàtica. Des del 2020 el CBMS calcula les tendències separant les poblacions de la zona alpina i subalpina, la zona mediterrània humida i la zona mediterrània àrida. A més, aquest any s’han incorporat les tendències d’algunes noves espècies de les quals ja disposem de prou anys de dades: la papallona de la prímula (Hamearis lucina) i la marroneta de vellut (Polyommatus ripartii).

Podeu explorar els resultats espècie per espècie a la web del CBMS.

Els números indiquen el nombre d’espècies per a cada tendència i a cada regió climàtica.
 

Canvis respecte el 2020

D’entre les espècies amb tendència calculada, 75 (el 66%) han davallat i 38 (el 33%) han incrementat respecte la temporada 2020. Les que han tingut un increment més notable són la migradora dels cards (Vanessa cardui), la turquesa europea (Glaucopsyche alexis), la marroneta del roure (Satyrium ilicis) i el cupido blau (Cupido osiris), mentre que les que han tingut una davallada més forta han estat la blaveta comuna africana (Polyommatus celina), la teranyina (Araschina levana), la papallona reina (Papilio machaon) i la papallona de l’arboç (Charaxes jasius).

Els valors obtinguts per a cada regió climàtica mostren algunes diferències respecte els generals. A la regió alpina, d’un total de 60 espècies, 32 (53%) han davallat i 28 (47%) han incrementat. A la regió mediterrània humida, d’un total de 93 espècies, 66 (71%) han davallat i 27 (29%) han incrementat. A la regió mediterrània àrida només s’han calculat tendències en 23 espècies de les quals 19 (83%) han davallat i 4 (17%) han incrementat. A la següent taula podeu veure les espècies amb els increments i davallades més fortes per a cada regió.

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers