Cada any, milions d'insectes migren a través dels Pirineus: efectes positius i efectes negatius

El 13 d’octubre de 1950, el famós ecòleg anglès David Lack, juntament amb la seva dona Elizabeth, van documentar una intensa migració de diferents insectes al Port de Bujaruelo, a 2273 m, que separa el Pirineu francès del d’Aragó. Entre els insectes dominants hi havia diverses espècies de papallones (atalanta, safranera de l’alfals, pòntia comuna, blanquetes...), libèl·lules i dípters. Aquest va ser un dels primers cops en què es va documentar la migració de tardor de diferents insectes a través d’un pas de muntanya. Tres quarts de segle més tard, Will Hawkes i altres col·legues britànics han dut a terme un fantàstic estudi revisitant el mateix Port de Bujaruelo, i recollint durant quatre anys consecutius dades detallades sobre aquest pas d’insectes. Els resultats són sorprenents i apareixen sintetitzats i comentats en aquest article curt, publicat a la mateixa revista que el treball original de Hawkes et al. L’article té com a objectiu donar a conèixer l’estudi al públic científic no especialista, alhora que matisar algunes de les conclusions.

Per a poder documentar la comunitat d’insectes migradors a través del Port de Bujaruelo, els investigadors britànics van combinar censos visuals per a les espècies de mida més gran amb filmacions amb una càmera de vídeo per a les més petites. A més, van instal·lar una trampa Malaise per capturar passivament els insectes petits, la qual cosa els va permetre identificar quines eren les espècies més abundants. Els resultats són espectaculars: cada tardor, s’estima que a través del Port de Bujaruelo passen 17 milions d’insectes migradors pertanyents a fins a 20 famílies diferents. En els moments més crítics, poden passar més de 3.600 insectes per m2 i minut. De molt, els més abundants són els dípters, amb un 89% de tots els individus detectats. Entre les papallones, destaca la safranera de l’alfals (Colias crocea), amb el pas d’uns 40.000 exemplars anuals. Altres papallones freqüentment detectades van ser l’atalanta (Vanessa atalanta), la blanqueta de la col (Pieris rapae) i la blaveta dels pèsols (Lampides boeticus).

A banda de l’interès ecològic del fenomen, aquest pas d’insectes té repercussions importants sobre la nostra societat. Aproximadament el 90% dels insectes que van identificar són pol·linitzadors i, per tant, proporcionen un servei ecosistèmic de gran importància, ajudant a pol·linitzar conreus als llocs on arriben. Però a més, al voltant d’un 30% són sírfids, les larves dels quals actuen com a depredadors de plagues agrícoles.

El comentari sobre el treball de Hawkes et al. també matisa els principals resultats. Per exemple, els autors només es van centrar en el pas d’insectes diürns, però és ben sabut que una part molt important dels lepidòpters migradors (tant en número d’espècies com d’individus) són nocturns. I d’aquests, la majoria són reconegudes plagues agrícoles, per la qual cosa el paper beneficiós del pas d’insectes a través dels Pirineus correspon a una visió esbiaixada i massa optimista de la realitat. De fet, els autors van estar mostrejant al mateix indret el pas d’insectes nocturns amb una trampa de llum durant tres anys. I, com era de preveure, van detectar un pas intens d’espècies d’heteròcers que poden causar greus pèrdues als conreus, com ara Helicoverpa armigera, Mythimna vitellina, Noctua pronuba, Autographa gamma, Agrotis ipsilon i Agrotis segetum. 

En tot cas, el treball de Hawkes et al. és fascinant i obre les portes per aprofundir en un fenomen que ha passat molt desapercebut fins ara. Al comentari que hem fet, plantegem la possibilitat d’establir censos de la comunitat de papallones migradores (diürnes i nocturnes) a diferents colls dels Pirineus, no només durant el període crític de tardor (setembre-octubre) sinó també de primavera (maig-juny). De fet, algunes observacions preliminars indiquen el pas de centenars o milers de papallones (per exemple, de la blanca de la col, Pieris brassicae) migrant cap al nord a través dels colls de muntanya durant el període primaveral. 

 
Trobeu l’article complert aquí. Si a algú li interessa llegir-lo sencer ens el podeu demanar:

Stefanescu, C. (2025). Millions of insects migrate across the Pyrenees: heavy transit and conflicting ecological roles. Proceedings of the Royal Society B, 292: 20242096. https://doi.org/10.1098/rspb.2024.2096

(a) Els esfíngids Agrius convolvuli i Acherontia atropos utilitzen regularment els passos de muntanya en les seves migracions entre el centre i el sud d'Europa. Els dos exemplars de la fotografia van ser capturats al coll de Bretolet (1.923 m) prop de la frontera entre Suïssa i França, als Alps, durant la migració de tardor. Autoria: Irmi Zwahlen

(b) Una xarxa de trampes de llum col·locades en colls estratègics als Pirineus podria proporcionar informació molt valuosa sobre els insectes nocturns que migren a través d'aquesta serralada, incloses algunes espècies que es comporten com a plagues agrícoles importants. Autoria: Jordi Jubany.

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers