Beure del fang, un estudi dut a terme gràcies a l’ajut a la Dona Naturalista 2022

Enguany hem publicat un nou treball científic al Butlletí de la ICHN que ha estat possible gràcies a l’ajut a la Dona Naturalista del 2022 que varen atorgar a la Clàudia Pla-Narbona, membre de l’equip del CBMS. Sota el títol “Beure del fang: un estudi dels abeuradors de papallones a Catalunya” hem estudiat aquest comportament a casa nostra, on encara hi ha molts buits de coneixement.

En el context de canvi global actual i per a la conservació de les espècies, és necessari conèixer a fons aspectes de la seva ecologia que els són crucials per a la supervivència, com per exemple la disponibilitat de recursos i com són usats en diferents ambients i regions climàtiques del territori. El mud-puddling, o beure del fang, és un comportament que tenen algunes papallones i altres insectes d’adquirir nutrients que es troben a tolls enfangats, marges de rieres, fruita podrida, excrements, carronya i, fins i tot, suor. Aquest comportament, que produeix un efecte crida generant “abeuradors de papallones”, ha estat molt estudiat en zones tropicals: les primeres observacions d’abeuradors de papallones van ser publicades el 1863 per Henry W. Bates a l’Amazònia, però no va ser fins més d’un segle més tard que es va dur a terme el primer experiment per estudiar-lo.

A regions temperades i àrides és un fenomen habitual però menys estudiat. A Catalunya, en particular, és molt notori als ambients pirinencs on s’han observat individus bevent de diferents substrats. Els objectius del treball publicat han estat, per una banda, estudiar la composició i demografia de les comunitats de papallones que beuen del fang en latituds temperades i, per altra banda, observar com la climatologia regula l’activitat en els abeuradors de papallones. Per fer-ho s’han escollit dos punts del Pirineu on hi ha estacions del CBMS i on se’n coneixien abeuradors de papallones, aquests punts han estat el Catllar (CBMS-181) a la regió subalpina i Gerri de la Sal (CBMS-85) a la regió mediterrània humida. Aquest treball combina censos de papallones diürnes i l’ús de càmeres de fototrampeig, un estudi pioner en aquest camp, durant l’estiu del 2022.
En els censos s’han observat 1462 individus de 70 espècies, pertanyent sobretot a les famílies dels licènids i hespèrids. Pel que fa a la riquesa d’espècies no s’han vist diferències entre regions, però sí que s’ha observat major activitat a la regió alpina respecte la regió mediterrània humida. Els resultats també mostren que els mascles joves són els que més duen a terme aquest comportament, tal com passa a les regions tropicals. Hem detectat que els licènids, hespèrids i pièrids prefereixen beure del fang i d’excrements, mentre que els nimfalins i satirins combinen beure del fang, d’excrements i d’exsudats d’arbres o flors. També s’ha pogut observar que hi ha un pic d’activitat a mig matí a totes dues localitats i que l’activitat als abeuradors augmenta amb la temperatura exceptuant períodes de temperatures extremes (38-40ºC), ja sigui per una reducció de l’activitat general o per entrades en diapausa els dies més càlids.

L'estudi dóna una visió general del mud-puddling a casa nostra destacant-ne resultats importants  però també destaca mancances de coneixement entorn a aquest comportament en latituds temperades que caldria seguir investigant en futurs treballs: com ara per què és més comú en regions alpines, la funció dels abeuradors en períodes de sequera i després de pluges significatives i la taxa de depredació que hi pateixen les papallones.

Trobareu l’article sencer a:

Pla-Narbona, C., Ubach, A. & Stefanescu, C. (2024) Beure del fang: un estudi dels abeuradors de papallones a Cataulnya. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 88 (2): 79-89

https://ichn.iec.cat/wp-content/uploads/2024/07/08-2024-Pla-Narbona-et-al-1.pdf

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers