Arrenca la 28a temporada del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS)

L’1 de març comença la 28a temporada del Catalan Butterfly Monitoring Scheme. La xarxa de seguiment de papallones catalana que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers no para de créixer i enguany suma nous itineraris a diferents indrets del territori.

Com cada any els voluntaris i voluntàries del CBMS esperen amb ganes la data de l’1 de març, que dóna el tret de sortida a la nova temporada de camp. Des d’ara i fins a finals de setembre recorreran els seus itineraris per a comptar cada setmana les papallones que hi volen. El CBMS és el seguiment de fauna més antic de la mediterrània, i té com a objectiu conèixer amb precisió els canvis d’abundància de les papallones a partir de censos visuals al llarg de transsectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals.

Aquests itineraris s’estableixen amb l’ajuda de l’equip de coordinació del projecte, i pretenen ser una eina per estudiar els canvis en les comunitats de papallones i, de retruc, als ecosistemes catalans. Es genera així una base de dades excepcional que, any rera any, permet aprofundir en com el canvi climàtic i els canvis del paisatge influeixen en la nostra fauna. L’any passat van funcionar 116 estacions de seguiment i es van comptar un total de 192.189 papallones de 171 espècies diferents. Podeu trobar un resum de les dades seguiment si visiteu el web del projecte www.catalanbms.org.

Enguany la xarxa creix amb nous itineraris a diferents indrets del territori. Mentre que per a algunes  persones aquest serà el primer any de comptatges, d’altres compten ja amb una llarga trajectòria de gairebé tres dècades col·laborant en el projecte. Així, doncs, els responsables dels itineraris del Cortalet (al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà), el Puig (al PN del Montseny), Can Jordà (al PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa) o Darnius, a l’Alt Empordà, van començar a recollir dades el 1994 i aquest any completaran la seva 28è temporada.

Gràfica: Evolució del nombre d'estacions, període 1994-2020

El projecte comença l’1 de març, però el cert és que ja fa unes setmanes que es veuen papallones volant a molts indrets. Els hiverns cada vegada són més suaus i això incideix en la fenologia de moltes espècies, que els darrers anys han anat avançant progressivament el seu període de vol. Així doncs, aquests dies ja es veuen papallones generalistes en camps de conreus, com les blanquetes de la col (Pieris rapae), o les marbrades comunes (Euchloe crameri). I també moltes que els darrers mesos estaven hibernant en fase adulta, i de les quals aquests dies estem veient els exemplars que van néixer a finals de la primavera passada. És el cas de les cleòpatres (Gonepteryx cleopatra), nimfes dorments (Nymphalis polychloros), o papallones del lledoner (Lybithea celtis), entre d’altres.

La nimfa dorment (Nymphalis polychloros), una papallona que es desperta a mitjan febrer després d’un llarg període d’hibernació des de el juny-juliol de l’any passat.

Fotografia: Andreu Ubach, Sant Pere de Vilamajor.

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers