Un estudi liderat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers sosté que és innecessari combatre la plaga de l’eruga peluda del suro amb tractaments insecticides al Montnegre

Arrel de les fortes defoliacions que van patir les suredes i alzinars del Montnegre l'estiu de 2019 provocades per la papallona autòctona Lymantria dispar, i en previsió a noves afectacions al 2020, el passat mes de maig el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) va tractar prop de 2500 ha amb l'insecticida Bacillus thuringiensis. El Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) es va mostrar contrari a aquesta acció perquè l'eruga peluda del suro compta amb un complex d'enemics naturals molt divers (desenes d'espècies de parasitoides, l'escarabat lluent, ocells insectívors, ratolins i un virus específic) que, tal com s'ha demostrat en nombrosos estudis, són capaços de controlar la plaga en un temps relativament curt (entre 1-4 anys).

El tractament -tot i ser més selectiu que altres productes insecticides- afecta negativament les poblacions de moltes altres espècies de papallones, a part de suposar una despesa econòmica important.  D'altra banda, l'experiència del 2019 suggeria que els boscos afectats, malgrat l'espectacularitat de les defoliacions, es recuperaven amb una relativa rapidesa. A més, en el seguiment que es va fer durant l’hivern de 2019-2020 es va veure que, a les zones on hi havia hagut la plaga, al voltant del 50% de les postes de la papallona havien estat depredades, possiblement per ocells.

Per a poder valorar l'efectivitat del tractament i la pròpia recuperació dels boscos, des del MCNG, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Celoni i de la Diputació de Barcelona, es va dissenyar un estudi per avaluar el nivell de defoliació causat per l'eruga peluda del suro i la capacitat de rebrotada dels arbres.

Els resultats demostren inequívocament una nul·la efectivitat del tractament, de manera que els nivells de defoliació no es van veure en cap cas minimitzats a causa d'aquesta acció. A més, es va poder constatar una capacitat de recuperació molt notable dels suros, de forma que poc més d'un mes després d'haver-se assolit el pic de la plaga, els arbres presentaven majorment defoliacions gairebé inapreciables. Aquesta ràpida recuperació no es pot atribuir a la climatologia favorable de la darrera primavera perquè ja es va poder observar als rodals defoliats l'any 2019, quan les condicions de sequera van ser molt acusades.

Les plagues originades per l’eruga peluda del suro són un fenomen recurrent als nostres boscos i han estat documentades des de temps històrics. Tanmateix, a Catalunya no és un fenomen freqüent, i en el cas del Montnegre feia dècades que no s'observaven nivells d'afectació destacables. La repercussió d'aquesta plaga sobre les suredes, almenys fins a la data, és doncs limitada i possiblement molt menor que, per exemple, els efectes negatius que provoquen les sequeres. La gran capacitat de recuperació dels suros, tal com s'ha pogut constatar en aquest estudi, encara minimitza més l'impacte d'aquest fenomen.

Malgrat que no es pot afirmar amb certesa, hi ha evidències que les explosions demogràfiques de l'eruga peluda del suro s'inicien quan les poblacions de l'insecte que viuen en baixes densitats escapen de la regulació que exerceixen normalment els ratolins i musaranyes (que depreden sobre les larves i crisàlides). Això passa quan les poblacions dels ratolins davallen fortament, que és justament el que es va constatar al Montnegre dos anys abans de l'inici dels episodis de plaga gràcies al seguiment de petits mamífers a Espanya que es coordina des del MCNG.  Ara bé, un cop els nivells de l'eruga peluda del suro es disparen, la resta dels seus enemics naturals comencen a actuar i a augmentar com a resposta a la gran disponibilitat de la seva presa. Com s'ha demostrat en nombroses ocasions, és previsible que en un període d'1-4 anys la seva acció porti al col·lapse de la plaga, sense cap necessitat d'intervenció per part nostra. Aquest argument és justament el que es va defensar des del Parc Natural del Montseny, on no es va permetre el tractament el 2020 tot i que a les suredes del Castell de Montsoriu s'havien observat forts augments de la població de la papallona el 2019. Malgrat això, la plaga es va col·lapsar en només un any. Exactament el mateix va passar a Les Gavarres, una de les zones més importants de producció de suro a Catalunya. En tots dos casos, el servei ecosistèmic que ofereixen els enemics naturals de Lymantria dispar va funcionar amb gran eficàcia, controlant la plaga de forma natural.

Podeu consultar i descarregar l'article sencer a:

Stefanescu, C., Soldevila, A., Gutiérrez, C., Torre, I., Ubach, A. i Miralles, M. (2021).  Explosions demogràfiques de l’eruga peluda del suro, Lymantria dispar (Linnaeus, 1758), als boscos del Montnegre el 2019 i 2020: possibles causes, impactes i idoneïtat dels tractaments per combatre la plaga. Butlletí de la ICHN, número 84. ISSN 2013

Fotografia: Narcís Vicens

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers