Resum de la temporada 2022 CBMS

El 2022 a la xarxa CBMS s’han detectat 177 espècies i s’han comptat 200.304 papallones. S’han arribat a comptar fins a més de 9000 individus de quatre espècies, sent aquestes la blanqueta de la col (Pieris rapae), l’escac ibèric (Melanargia lachesis), la bruna de prat (Maniola jurtina) i la marroneta de l’alzina (Satyrium esculi). A l’altre cantó hi ha 2 espècies han tingut un sol comptatge i són les més escasses del projecte enguany: la pòntia dels cims (Pontia callidice) i el caparrut aranès (Carterocephalus palaemon).

2021-2022. Declivi a la regió mediterrània, increment a la muntanya

L’any 2022 ha estat sec en gran part del territori. Venim d’un 2021 que va ser un any negre per a moltes papallones de casa nostra, i moltes espècies han tingut en còmputs generals un lleuger repunt respecte l’any passat: un 63% han incrementat i un 37% han davallat. No obstant el que amaga aquest canvi s’observa molt millor quan es desglossa per regions climàtiques, cosa que indica de forma clara que a les muntanyes moltes papallones han pogut explotar un any de bonança, però que les consecutives sequeres que ja acumulen més d’un any continuen passant factura a les regions mediterrànies, on moltes espècies es troben a mínims històrics. A la regió alpina, 23 espècies (32 %) han davallat i 48 (58 %) han incrementat, però a regions més àrides el patró s’inverteix. A la regió mediterrània humida, d’un total de 97 espècies, 51 (53%) han davallat i 46 (47%) han incrementat. A la regió mediterrània àrida només s’han calculat tendències en 28 espècies de les quals 20 (71%) han davallat i 8 (29%) han incrementat. Comparant les dades absolutes amb estacions que s’han fet els dos anys, el nombre d’individus comptat és pràcticament idèntic (172.000 contra 170.000). Així, es pot comprovar com el que està passant a la muntanya compensa en certa manera la gran davallada dels ambients més àrids, en números totals. 

En termes generals, la que ha tingut un crac poblacional més marcat ha estat la vellutada del salze (Nymphalis antiopa), arribant als pitjors valors de la seva sèrie temporal. La segueixen l’escac ferruginós (Melanargia occitanica) - una de les espècies amb una regressió més forta, la cuetes del melgó (Cupido alcetas) i la marroneta del roure (Satyrium ilicis). D’altra banda, la que ha incrementat més és la papallona de l’arboç (Charaxes jasius), que proporcionalment és la que s’ha recuperat més després de la davallada de l’any anterior. La segueixen la nimfa mediterrània (Limenitis reducta), la donzella bruna (Boloria selene) i la turquesa europea (Glaucopsyche alexis) - espècie que malgrat seguir en regressió ja porta dos anys amb un creixement poblacional.

Tendències regionals

L’any 2022 s’han calculat tendències per a un total de 124 espècies, 9 més que al 2021.  D’aquestes, 7 han tingut el seu pitjor any en tota la sèrie disponible, i 11 més el segon pitjor any. La tendència general observada mostra uns patrons de declivi i increment similars des de fa uns quants anys. A nivell general s’observen 34 espècies (el 27.4% ) en regressió moderada o forta, cinc més que l’any passat. 4 espècies (el 3.2%) estan en increment moderat, 29 (el 23.4%) en situació estable i 57 (el 46%) amb una tendència incerta. En conjunt, les tendències tenen sentit negatiu en 89 espècies (el 71.8% dels casos) i positiu en 35 (el 28.2%). Aquests percentatges varien segons la regió climàtica. Des del 2020 el CBMS calcula les tendències separant les poblacions de la zona alpina i subalpina, la zona mediterrània humida i la zona mediterrània àrida. Les espècies amb pocs anys de dades són en general les que es troben en una situació incerta, per la qual cosa a mesura que s’incorporen noves espècies més s’engruixeix el percentatge d’espècies en aquesta categoria. Podeu explorar els resultats espècie per espècie a la web del CBMS.

D’altra banda enguany estrenem al web les tendències de les Illes Balears. Tot i ubicar-se a la regió mediterrània àrida, la dinàmica poblacional que moltes espècies poden seguir a les illes pot ser diferent de la que hi ha al continent. La fauna Balear consta de 24 espècies de les quals el CBMS té registres de i en total s’han calculat tendències de 16 d’aquestes. Entre elles, les que tenen una pitjor tendència són la verdeta d’ull blanc (Callophrys rubi) i la blanca de la col (Pieris brassicae), i la que els darrers anys ha tingut un major increment és la migradora dels cards (Vanessa cardui). Trobareu la tendència de les espècies balears a l’apartat “tendència” de cadascuna de les espècies. 

La xarxa: més itineraris, informació de més espècies

la xarxa del CBMS ha sumat 20 itineraris nous i ha acabat l’any amb 225 estacions donades d’alta. Aquest creixement notable està permetent consolidar l’estudi d’espècies de muntanya que fins ara no tenien prou dades per a calcular-ne indicadors d’hàbitat, fenologies regionals o tendències. Així, amb la incorporació d’itineraris com els del Pallars Sobirà, el del Serrat a Andorra o d’altres, hem aconseguit estimar aquests valors per a espècies com la donzella de la bistorta (Boloria eunomia), la muntanyesa de mollera (Erebia oeme), el brocat de la cefalària (Euphydryas desfontainii), la moreneta torrentera (Eumedonia eumedon) o el sàtir gran (Satyrus ferula). Podeu explorar els resultats de cada itinerari a la web del CBMS.

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers