Quins mecanismes afavoreixen l’estabilitat de les comunitats de papallones? Són els mateixos, aquests mecanismes, al llarg d’un gradient latitudinal?

La revista Global Change Biology publica un nou article, fruit de la col·laboració de diferents equips d'ecòlegs i de la combinació de les dades de tres BMS europeus amb llargues sèries temporals, el britànic, el català i el finès. Aquests 3 BMS cobreixen un ampli gradient latitudinal, que permet explorar fins a quin punt els mecanismes que afavoreixen l'estabilitat de les comunitats de papallones són els mateixos en diferents regions climàtiques.

L'estudi explora com l'estabilitat de les comunitats de papallones (mesurada a partir dels canvis anuals en el conjunt de l'abundància de totes les espècies que conformen una comunitat) es veu afectada per diferents característiques ecològiques del sistema, principalment la composició, la riquesa i l'abundància mitjana de les espècies. Per concloure quines d'aquestes característiques són importants, es testen diferents hipòtesis: es prediu que la riquesa i l'abundància de les espècies es relacionarà positivament amb l'estabilitat de les comunitats, mentre que la sincronia en les fluctuacions poblacionals s'hi relacionarà negativament. Alhora, es prediu que aquestes propietats es veuran afectades per la posició de la localitat que alberga una comunitat respecte al nínxol ecològic òptim de cada espècie present (definit a partir de variables climàtiques). Per exemple, es prediu que una espècie serà més abundant en una comunitat situada a prop del seu òptim tèrmic que en una altra situada en una zona més marginal. Per tant, una localitat on la majoria d'espècies de la comunitat es trobin prop del seu òptim tèrmic tindria una abundància mitjana més gran i, d'acord amb la hipòtesi, una major estabilitat.

Els resultats es basen en l'anàlisi de 156 comunitats de papallones monitorades al llarg de dues dècades (1999-2017). Una primera anàlisi explora les possibles diferències geogràfiques que hi pugui haver pel que fa a l'abundància, riquesa i estabilitat poblacional de les espècies de papallones. Es confirma que la riquesa d'espècies d'una comunitat s'explica, en part, per la posició relativa que ocupa la localitat mostrejada respecte a els òptims dels nínxols de totes les espècies. A més, es confirma també que quan una espècie es troba prop del seu nínxol òptim, l'estabilitat poblacional és major. Seguidament, es testen les possibles connexions entre aquestes mètriques i l'estabilitat de les comunitats, a partir d'una anàlisi SEM (Structural Equation Model).

L'estudi permet concloure que la importància de cada factor depèn de la regió geogràfica. A Finlàndia, la regió més freda, l'estabilitat de les comunitats es troba sobretot influïda per l'abundància de la comunitat, en el sentit previst: les comunitats amb més abundància de papallones són també les més estables. A Catalunya, en canvi, aquest factor no és gaire rellevant i, en canvi, l'estabilitat es relaciona sobretot amb la sincronia entre les poblacions de les diferents espècies de la comunitat. El Regne Unit ocupa una posició intermèdia, essent relativament importants tots dos factors. És interessant destacar que als tres països, de forma comuna, la riquesa d'espècies s'associa amb una major estabilitat de la comunitat. Aquesta relació, però, és indirecta: en les comunitats més riques en espècies disminueix la sincronia en els canvis d'abundància, i és justament la sincronia la que juga el paper més fonamental en l'estabilitat de les comunitats.

Relacions estudiades per explicar quins factors determinen una major estabilitat a les comunitats de papallones catalanes.
Les fletxes vermelles mostren relacions causals significatives i negatives, i les negres, relacions significatives i positives. Les línies discontínues mostren relacions febles.

Consulta l'article sencer aquí:

Evans, L. C., Melero, Y., Schmucki, R., Boersch-Supan, P. H., Brotons, L., Fontaine, C., Jiguet, F., Kuussaari, M., Massimino, D., Robinson, R. A., Roy, D. B., Schweiger, O., Settele, J., Stefanescu, C., van Turnhout, C. A. M., & Oliver, T. H. (2023). Mechanisms underpinning community stability along a latitudinal gradient: Insights from a niche-based approach. Global Change Biology, 00, 1– 14. https://doi.org/10.1111/gcb.16684

Fotografia de portada: Moreneta torrentera (Eumedonia eumedon). Autoria: Andreu Ubach.

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers