El projecte Microreserves de Papallones i la Formiguera Gran

Durant l’any 2021 el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Paisatges Vius han col·laborat en un projecte per posar al punt de mira les papallones amenaçades de Catalunya i tractar de fer-ne accions de conservació a través d’acords de custòdia del territori.

L’estiu de 2020 es publicava el Projecte de decret de la fauna salvatge autòctona protegida a Catalunya (Servei Català de Fauna, 2020), actualment en procés de revisió. En aquest decret apareixen 46 espècies de ropalòcers en categories d’amenaça, de les quals 29 com a vulnerables (VU), 15 en perill (EN), 1 en perill crític (CR) i 1 regionalment extinta (RE). Malgrat les divergències sobre els factors que estan causant el declivi i han dut a les papallones a l’estat de conservació actual, hi ha un subconjunt d’aquestes espècies la problemàtica de les quals es relaciona principalment amb canvis paisatgístics als hàbitats on viuen. Es tracta en molts casos de papallones amb poblacions locals i especialistes, associades a una o unes poques plantes nutrícies que requereixen una gestió activa de l'hàbitat per mantenir unes densitats suficients i créixer en unes condicions adequades.

L’associació Paisatges Vius, en col·laboració amb investigadors del MCNG, ha impulsat un projecte per a la creació de microreserves com una eina eficient per a conservar aquestes espècies. En aquest sentit les microreserves es plantegen com espais de mida reduïda (entre pocs metres quadrats i diverses hectàrees) on l’espècie objectiu hi desenvolupa el seu cicle vital i on es durà a terme una gestió que tingui en compte els seus requeriments. Trobareu informació sobre el projecte a la web de a la web de Paisatges Vius. Posteriorment, s’elaborarà una web específica sobre el projecte amb informació de les espècies seleccionades.

Entre les actuacions del projecte es troba la realització de fitxes de conservació de les espècies amb tota la informació necessària sobre distribució i biologia així com requeriments ecològics i mesures de gestió. També l’elaboració d’un Sistema d’Informació Geogràfica amb informació detallada sobre la distribució coneguda i l’establiment de models d’acord. A més a més, els investigadors del MCNG han redactat un protocol d’estudi per a les espècies amenaçades que contempli la prospecció, la caracterització de poblacions i el seguiment d’aquestes. Finalment, en el sí del projecte s’ha impulsat la creació de microreserves pilot.

Durant el 2020-2021 s’han fet acords de custòdia per a establir microreserves al Ripollès dirigides a la formiguera petita (Phengaris alcon) i a Osona i Moianès dirigides a la formiguera gran (Phengaris arion). Totes dues espècies es troben en estat vulnerable al territori català i amb una distribució que s’ha reduït respecte la coneguda al passat. Concretament i per la formiguera gran es va realitzar una actuació a principis de 2021 per millorar l’hàbitat d’una finca a través de l’eliminació de la massa arbustiva que ha permès l’esclarida i manteniment de les seves plantes nutrícies.

Per a donar-ho a conèixer s’ha elaborat una infografia per a conèixer la biologia d’aquesta espècie, que trobareu com a recurs per descarregar a la web del CBMS i de Paisatges Vius. D’una forma molt visual la infografia dona informació detallada sobre el seu complex cicle vital i altres elements que permeten entendre el seu estat de conservació i les mesures que caldria aplicar per a la seva recuperació. Amb il·lustracions de Martí Franch i disseny de Daniel Amén, la infografia s'ha realitzat amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

Foto portada: Formiguera gran, autor: Andreu ubach

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers